Capítol 1: Un barril de sabó moll

Vocabulari:

Senalla: cabàs d’espart o de palma quasi tan alt com ample de boca.

Retrunyir: ressonar, un soroll fort, a la manera d’un tro.

Batussa: acte de batre’s a cops o a trets.

Tauló: peça llarga de fusta emprada pels paletes per fer bastides.

Catxamona: bufetada.

Llaüt: construcció naval.

Estalzí: substància negra que prové de la combustió incompleta de matèries   orgàniques que normalment es diposita a les xemeneies.

Senderi: col·loquialment seny, judici.

Manescala: persona que tenia cura de les malalties dels animals.

Xollant: tallar els cabells, el pèl, la llana d’algú o d’un animal.

Albardar: deixar-se enganyar.

Vetesifils: comerç de merceria

Resum:

Aquest capítol explica quan en Florenci que és un peó i en Pere Camps que és el seu cap, han de baixar un barril de sabó d’una embarcació, ja que al poble no es fabrica sabó, fins a la botiga de l’Adelaida. En Florenci comença a portar el barril cap a la botiga, quan de sobte comença a ploure i per qualsevol motiu el barril de sabó cau i es va formar molta escuma que va arribar al riu.

Capítol 2: La Plaga de la Ribera

Vocabulari:

Agutzil: oficial inferior de la justicia que executa les ordres del tribunal.

Escaig: i una mica més.

Sender: judici, seny, discerniment.

Dropos: madrós.

Desídia: falta de ganes, d'interés o de cura al fer alguna cosa.

Cafrada: acció pròpia d'un cafre, d'una bàrbara.

Somera: la dona burra, nècia, ximple.

Mansa: tranquil, apacible.

Guitzes: cop de peu.

Esgarrifa: tremolar de por.

Albadar: enganyar.

Espill: mirall.

Pregonar: anunciar en veu alta alguna notícia.

Derruir: fer caure al sostre algun edifici o construcció.

Embotir: col·locar quelcom dins un lloc estret.

Trasbals: canvi d'una cosa d'un lloc a un altre.

Enderrocar: destruir alguna cosa.

Garjola: pressó.

Saber com s'ha de mejar la bresca: saber com s'ha de fer bé les coses.

Andròmines: trastos.

Rutllin: funcionin.

Cruspeix: menjar.

Tòtila: ximple.

Tros de quòniam: es refereix a aquelles persones que inicien una crítica visceral sense tenir ni idea sobre com ho argumentaràn.

Ganàpia: Aquell que fa criaturades malgrat haver superat l'edat dels infants.

Resum:

En Jeroni Salses i Santapiga escriu una carta al director de la pressó de Lleida en la qual escriu que feia temps volia derruir l'Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decirdir buidar l'Ajuntament i sortejar les coses entre la gent del poble. Al Jeroni li va tocar un lot amb el retrat del rei, l'arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que teníem a la garjola de Ca Vila. El presoner es deià Valerià i va canviar d'actitud i de manera de veure el món en el temps que va estar en la casa del Jeroni i la Elisenda. En resumen, que l'objectiu d'en Jeroni era enviar al Director de la presó de Lleida al Valerià perquè es quedés a pensió a la presó el temps que calgui perquè aprengui l'especialitat de delinqüència que més li agradi.

Capítol 3: Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana.

Vocabulari:

Ataüllar: Veure de lluny alguna cosa sense distingir-la bé.

Gernació: munió de gent.

Espatotxí: persona de molta vivor, hàbil ,  enginyosa.

Malastruga: Desgràcia, malaurat.

Resum:

L’oncle Nicolau es va morir un dia abans d’un dels partits més importants de la lliga, per tant una gran majoria del poble no va poder anar a veure el partit, ja que hi va anar molta gent. Mentre es celebrava el funeral de l’oncle Nicolau s’escoltaven els crits del públic del partit i els assistents al funeral es preguntaven qui havia marcat aquell gol i si el seu equip anava guanyant. Finalment l'equip local acaba guanyant 2-1.

Capítol 4: Paraules des d'un oliver

Vocabulari:

Esglai: Impressió momentània de por causada per una cosa que apareix o ocorre de manera sobtada i inesperada i que generalment altera o agita la respiració.
Allau: és el desplaçament d'una capa de neu o de terra vessant avall.
Esvera: que mostra o denota ensurt.
Aixades: és una eina utilitzada generalment en agricultura.
Llaurar: conrear la terra.
Febrada: accés de febre.
Ensopegar: topar amb els peus contra un obstacle, amb perill de caure.

Feixistes: seguidors del moviment polític i social de caràcter nacionalista, totalitari i militarista fundat per Benito Mussolini a Itàlia després de la Primera Guerra Mundial.

Borrasses: espècie de manta que serveix per a aplegar les olives, les garrofes,etc.

Batanaré: apallissar a algú.

Escurçó: rèptil de la família dels vipèrids propi de Catalunya.

Bescoll: part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell. 

Resum:

L'Isidre arriba a casa i es troba a un amic seu comerciant agafant-li les olives, llavors el seu amic, a qui l'Isidre coneixia des de fa molt de temps perquè van anar junts a la guerra, li va dir que com que el seu amic Isidre no tenia molt de temps per recollir les seves oliveres va decidir recollir-les perquè les olives estaven fent-se malbé.

L'amic de l'Isidre va dir-li a la seva dona, Basilissa, que si veiés a l'Isidre, l'avisés que ell mateix s'encarregaria de recollir les olives del seu amic, però la Basilissa va oblidar-se de l'encàrrec.

Un home que passava per aquells terrenys va avisar a l'Isidre que algú li estava robant les olives i quant l'Isidre entra a casa es troba al seu amic recollint les seves olives, aquí és quant el seu amic li explica la història però l'Isidre no li creu i comença a donar-li cops de bastó.

Capítol 5: Informe provisional sobre la correguda d’Elies

Vocabulari:

Llepafils: Excessivament triat, escrupolós.

Rascanyós: que sempre porta l’opinió contrària.

Cerç: vent fort del nord – oest.

Garbinada: vent fort del Sud – oest.

Desfici: Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament.

Acaçar: Perseguir insistentment.

Verra: Contrabaix.

Apotecari: Persona que antigament preparava medicaments.

Ordinari: Autoritat eclesiàstica.

Resum:

Aquest capítol tracta sobre la tèrtulia que tenen diferents ciutadans del poble en una correguda que fa l’ Èlies a quina hora va passar, cap a on bufava el vent en aquell moment, quin era el seu recorregut i finalment per quin motiu va córrer. L’elies anava cap a el cafè del Silveri d’on surten els autobusos de línia cap a Lleida per comunicar a l’ordinari que no porti de Lleida les medicines per la seva dona ja que no es pot fer res per salvar la seva vida.

Capítol 6: Futbol de ribera

Vocabulari:

Fatxenda: persona que vesteix, es comporta o parla de manera afectada manifestant bona posició social i econòmica, especialment quan és jove.
Badoc: persona ximple.
Riada: és l'elevació del nivell d'un curs d'aigua significativament major.
Baldat: molt cansat, esgotat.
Aiguabarreig: és el conjunt d'espais naturals de la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.

Eixien: sortien.

Cascats: cascades.
Espaordidor: que infon por o provoca un ensurt o sobresalt.
Terrabastall: soroll fort i eixordador, especialment el que es produeix quan es trenca o esclata una cosa.
Emmudiment: quedar-se callada o silenciosa una persona generalment a causa d'una emoció, una sorpresa, un ensurt, etc.
Estrambòtics: extravagant, estrany.
Agosarat: que té gosadia. 
Apaivagar: fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, agitació, violència.
Assossegada: tranquil, pacífic, reposat.
Subvertiu: que intenta subvertir l'ordre social o moral establert.
Esfereir: tremolar.
Escarnir(-los): burlar.

Resum:

En el Cafè de la Granota en Cristòfol veu una fotografia de l'any 1958 on surt l'equip de futbol de la vila i comença a contar-li la següent historia al cronista:

Abans de la guerra cívil, una riada de riu Segre va devastar l'hort de Roman de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen l'Ebre i el Segre. Quan l'aigua es va anar assecant es va decidir fer-hi un nou estadi de futbol allà. El nou estadi era preciós i perfecte però n'hi havia un inconvenient com que estava al costat del riu, quan els jugadors xutaven les pilotes cap al riu les pilotes anaven riu avall. Van haver de dir a un jove que recuperés les pilotes que anaven riu avall.

El 1958,La vila jugava contra l'equip Monegres. Quan el propietari es va fer la foto del partit amb els jugadors de la vila i amb els de l'equip contrari per penjar-la al seu establiment com a record, l'àrbitre va xiular el començament del partit. Des del primer moment els forasters van començar a fer faltes i l'àrbitre no feia res, es va posar a la part dels forasters. El públic va començar a cridar, a insultar als forasters i van amenaçar de llençar al riu a l'àrbitre. El públic creia que el partit estava acabat que perdrien però va baixar un gran cabal del riu Segre i va inundar mig camp. Com que els forasters mai havien jugat en un camp ple d'aigua l'equip de la vila va remuntar el marcador i finalment van guanyar sis a dos als forasters.

Capítol 7: Senyora mort, carta de Miquel Garrigues.

Vocabulari:

Enquimerat: Té que quimera, es a dir,  ànsia, inquietud.

Galvana: mandra.

Tracalada: Munió, colla nombrosa.

Xerta: És un municipi de la província de Tarragona que correspon a la comarca catalana del Baix Ebre .

Tivenys: És un municipi de la província de la província de Tarragona que correspon a la comarca catalana del Baix Ebre però que està situada a l’altre costat del riu.

Servar: Conservar

Traçut: Que té traça o habilitat.

Anar de bòlit:  Actuar precipitadament sense saber ben bé que cal fer,  surti el que surti a causa d’estar desorientat de tenir moltes ocupacions etc.

Esgaiar: Tallar.

Fotimer: Gran quantitat, abundància.

Guipa: veure

Catau: amagatall

Resums:

En Miquel Garrigues escriu una carta a la Mort a la qual primer deixa clar que ell es dels Garrigues del carrer Nou, després explica  que ell treballava de barquer fins que van fer un pont al poble i va haver de buscar-se una altra feina, en aquest cas de miner, després li demana a la senyora mort que quan mori el deixés portar la barca amb els morts fins al final del riu per així poder recuperar el treball que va perdre a la seva anterior vida.

Capítol 8: Preludi de traspàs

Vocabulari:

Preludi: cosa o acció que precedeix a una altra i que li serveix d'entrada, anticipació, anunci o començament.

Tothora: en qualsevol moment.

Insidioses: que conté un engany ocult o dissimulat per perjudicar.

Figuera: és un arbre de petit port o un arbust de la família de les moràcies.

La mosca balba: una persona que està paralitzada.

Amortallar: embolicar el mort amb la mortalla.

Tenir la pólvora a torrar: estar disposat a atacar en qualsevol moment.

Veure el trill als garrons: estar a punt de morir.

Resum:

En aquesta història s'explica el patiment que pateix una àvia a la seva mort. La tia del protagonista, Ramona, li explica que una vegada el marit de la seva àvia va decidir plantar una figuera a casa, però l'àvia va dir-li que ella no volia que plantés una figura al pati pels seus inconvenients: taparia el sol, que no li deixaria lloc per estendre la bugada, que si les arrels escardarien les parets i que si això i que si allò. L'avi d'un cop de puny damunt la taula va fer callar a la seva dona i li va fer saber que l'endemà plantaria la figuera. L'àvia va serrar la figuera dos anys després quant feia només quinze minuts que el seu marit havia mort.

Per això l'àvia té por de la mort, perquè sap que el seu marit l'espera fa quinze anys per demanar-li comptes.

Capítol 9: Els defins

Vocabulari:

Condol: Expressió de dolor que una persona sent per la pena d’un altre, especialment quan aquesta és motivada per la mort d’un familiar.

Aplomat: segur, equilibrat, que no s’esvera.

Túmul: plataforma de taulons, la qual està coberta per draps de dol, sobre el qual es col·loca el taüt.

Cofoi: satisfet i envanit alhora

Gallejar: Fer el gall, l’important, captenir-se arrogantment.

Patolla: embolic

Delfins: Hereu parent o  no, d’un cap d’estat o d’un magnat de les finances.

Resum:

El protagonista d’aquest capítol, en Miquel, explica que en l'enterrament del Constantí ha donat un molt bon condol a la família i que al poble és sempre ell el primer a donar els condols a tots els enterraments, també parla de la responsabilitat que té, ja que sempre ha de donar el condol igual a una persona estimada que a una que no estima i que ell és el primer a realitzar aquesta feina, ja que en un enterrament va haver-hi un accident entre diverses persones per intentar ser les primeres a donar el condol als familiars.

Capítol 10: Un enigma i set tricornis

Vocabulari: 

Tricorni: guàrdia.

Fibló: punta de ferro de l'agullada o d'un estri semblant.

Premonició: anunci, senyal.

Afer: assumpte.

Dilatòries: que provoca dilacions o demora.

Acoquinar: infondre por, atemorir.

Escèptics: que dubti o no creu en certes coses.

Juguesques: pacte entre diverses persones que discrepen pel qual la persona que no tingui raó o estigui equivocada és la que perd la quantitat de diners que es determini o qualsevol altra cosa.

Acomboiava: intentar aconseguir una cosa amb falsos afalacs.

Peremptòria: últim termini que es concedeix en qualsevol assumpte, impossible de pròrroga o ajornament.

Exili: abandonament d'algú de la seva pàtria, generalment per motius polítics.

Resum:

Els set tricornis, o sigui, els set guàrdies intenten enxampar a un individu que imitava molt bé els sorolls del xiulet de l'àrbitre en els partits de futbol cada diumenge. L'individu va aparèixer en l'equip de la vila i els va fer baixar de lloc en la classificació en la cua dels dos mesos enrere per culpa dels seus sorolls. Les actuacions d'aquest àrbitre va ocasiona una allau de denúncies dels equips visitants, un munt de cartes del col·legi d'àrbitres i una gran quantitat d'amenaces de sancions. La guàrdia civil engarjolava cada setmana a gent però després va aparèixer un altre cop l'àrbitre pirata. El Mossèn Silvestre començava a somiar malsons amb l'àrbitre misteriós i fins i tot va pensar que l'àrbitre no anava a algun partit important de la lliga i l'equip de la Vila perdia. Seguidament, el Mossèn va explicar-li el que ha passat a en Cristòfol Vallcorna, un amant del futbol i el cronista del conte, llavors tots dos van anar a malferir a Epifiano Torrijos perquè no anés al partit i dificultés l'aparició de l'àrbitre, que casualment era el comandant de post de la vila, en Homogénes Martínez.

Capítol 11: Amarga reflexió sobre un manat de cebes:

Vocabulari:

Enllepolir: Atreure algú quelcom apetitós, seductor etc.
Enze: Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’entreteniment.
Ataüllar: Veure de lluny alguna cosa sense distingir-la bé.
Somort-a: defallit, manca de vitalitat, de força que gairebé no es percep.
Encofurnar: Ficar alguna cosa en una columna, en un lloc fosc i estret.
S’engolà: esmunyir-se per un lloc angost
Conciliàbul: reunió de gent per a planejar alguna acció il·lícita o secreta.
Fonedís: desaparèixer
Drissa: Cap que serveix per hissar o arriar les veles de manera que rebin el vent per impulsar la nau.
Plausible: Dit d’allò que és lògicament acceptable, versemblant.
Manescal: veterinari.
Gitar-se: ficar-se al llit.
Nafrat: que sofreix.
Albergínia: fruir de l’alberginiera carnós, de formes i colors diversos segons la varietat.
Trotskistes: seguidor de Trotski(un dels polítics organitzadors de la revolució russa.

Resum:

La guàrdia civil pilla robant seves a en Manuel de la Lloca . Llavors els guàrdies civils obliguen a en Manuel a espiar a els seus veïns per tal d’assabentar-se de el que fan els veïns per evitar anar a la pressó.

Però un dia, La Lloca pilla a l’ Horaci, el serè del poble, mantenint una relació amb una dona d’un guardia civil i, La Lloca pregunta a l’ Horaci si sap qui organitza la vaga de la mina.

Capítol 12: L' assassinat del Roger Ackroyd

Vocabulari:

Clissar: veure. 
Guipar: mirar d'amagat. 
Hòstima: manera vulgar de dir “Hòstia”. 
Tupí: formatge. 
Galindaines: Cosa insignificant , de poc valor i poca importància , que es mostra sota una aparença falsa per tal d'impressionar algú . 
Morral: bossa. 
Llaüt: embarcació de poc tonatge. 
Somera: ase femella. 
Escarxofar: Posar-se ben ample en un seient amb tota comoditat. 
Guillar: fugir 

Burxa: Vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc., per a examinar les càrregues. 

Resum:

En aquest capítol s'hi explica dues històries diferents:
La del llibre que el Damià s'estava llegint anomenat ''L'assassinat del Roger Ackroyd'' i la història d'en Sebastià que no li deixen llegir el llibre i a sobre li explican el final.

En Sebastià tenia problemes a casa per llegir, per exemple: la seva dona Dorotea no el deixava quedar-se fins tard i quan arriba a un moment de tranquil·litat arriba un amic amb el camió per descarregar mercaderies i el pertorba, sigui la dona, el veí, el cunyat o en Teodor  l'interrompen. Quan arriba a la part més interessant del llibre li revela el final de la novel·la mentre ell li estava explicant la història del Sebastià, el Damià va agafar l'escopeta que el seu cunyat li havia deixat i va disparar a Teodor de Peris, però li dóna a la somera d'en Joanet Cistella. A continuació diu que li hagués tornat a disparar però es va desmaiar veient la sang de la somera.

Capítol 13: Amor fatal en decúbit supí

Vocabulari:

Decúbit: positura del cos en estat de repòs sobre un  pla horitzontal.

Supí: ajagut d’esquena.

Estoïcisme: impassibilitat, indiferència davant el plaer o el sofriment, capacitats de suportar el dolor amb fermesa.

Rabassut: de molt gruix o volum, relativament a la seva alçada.

Oprobi: deshonor públic.

Ignomínia: Menyspreu públic, caure en la ignorància.

Lignit: carbó mineral.

Séc: part anterior de la cama, sobre mateix de l’aresta anterior a la tíbia.

Resum:

El protagonista, d’aquesta història el senyor Gervasi Fenolleda, que és propietari d’una empresa de carbó es sent culpable de l’adulteri que ha comés, es penedeix del seu acte per tota la seva família i per la seva gran estirp. De sobte quan veu un punyal decideix clavar aquest punyal sobre la fotografia de Claudia Cardinale, ja que havia tingut pensaments impurs veient la fotografia d’aquesta famosa actriu italiana de l’època. 

capítol 14:Guardevos de somiar genives esdentegades

Vocabulari:

Carranquejava: caminar com coix o donant batzegades.
Esbatanats: molt oberts.
Inexorable: que no es deixa vèncer amb precs, incommovible.
Matxo: és un animal híbrid estèril que resulta de l'encreuament entre una euga i un ruc o ase.
Roent: d'un color vermell viu.
Bòbila: lloc on es fabriquen teules i maons.
Ensopia: que no té sal o sabor i persona que no té energia, vivesa.
Cabòries: preocupacions.
Insidiosa: que prepara insidia.
Ataüllar: divisar.
Malastruga: donar o portar mala sort a alguna cosa.
Pestilència: pesta o olor forta i desagradable.
Minaires: persones que treballen a les mines.
Andròmina: trasto.
Fesomia: aspecte particular del rostre d'una persona.
Nefasta: que causa desgràcia o va acompanyat d'ella.


Resum:
La Gabriela i en Marcel·lí tenen un fill que està malalt i decideixen anar a Lleida per veure si algun metge troba la malaltia que té i el remei. Desde que la parella va tenir a en Carles (el seu fill), no tenen una bona relació perquè la Gabriela es preocupa massa per en Carles i molt poc per en Marcel·lí. En Marcel·lí s'en va un parell de dies a Tortosa per portar carbó i aprofita per mantenir relacions íntimes amb la Paulina, que és la propietària d'un bar. Mentre l'Adelaida l'àvia d'en Carles que és molt supersticiosa somia que se li cauen les dents i que té les genives ensangonades, aquest somni l'Adelaida l'interpreta com un signe de què la mort per algun membre de la família. Les notícies que arriben de Lleida són dolentes, els metges li diuen que està maleït i que la primera persona que li fes un petó al petit, seria la persona que li desitja el mal i a més a més la Gabriela en aquell instant portava una navalla oberta.