Capítol 1: Un barril de sabó moll

Vocabulari:

Senalla: cabàs d’espart o de palma quasi tan alt com ample de boca.

Retrunyir: ressonar, un soroll fort, a la manera d’un tro.

Batussa: acte de batre’s a cops o a trets.

Tauló: peça llarga de fusta emprada pels paletes per fer bastides.

Catxamona: bufetada.

Llaüt: construcció naval.

Estalzí: substància negra que prové de la combustió incompleta de matèries   orgàniques que normalment es diposita a les xemeneies.

Senderi: col·loquialment seny, judici.

Manescala: persona que tenia cura de les malalties dels animals.

Xollant: tallar els cabells, el pèl, la llana d’algú o d’un animal.

Albardar: deixar-se enganyar.

Vetesifils: comerç de merceria

Resum:

Aquest capítol explica quan en Florenci que és un peó i en Pere Camps que és el seu cap, han de baixar un barril de sabó d’una embarcació, ja que al poble no es fabrica sabó, fins a la botiga de l’Adelaida. En Florenci comença a portar el barril cap a la botiga, quan de sobte comença a ploure i per qualsevol motiu el barril de sabó cau i es va formar molta escuma que va arribar al riu.

Capítol 2: La Plaga de la Ribera

Vocabulari:

Agutzil: oficial inferior de la justicia que executa les ordres del tribunal.

Escaig: i una mica més.

Sender: judici, seny, discerniment.

Dropos: madrós.

Desídia: falta de ganes, d'interés o de cura al fer alguna cosa.

Cafrada: acció pròpia d'un cafre, d'una bàrbara.

Somera: la dona burra, nècia, ximple.

Mansa: tranquil, apacible.

Guitzes: cop de peu.

Esgarrifa: tremolar de por.

Albadar: enganyar.

Espill: mirall.

Pregonar: anunciar en veu alta alguna notícia.

Derruir: fer caure al sostre algun edifici o construcció.

Embotir: col·locar quelcom dins un lloc estret.

Trasbals: canvi d'una cosa d'un lloc a un altre.

Enderrocar: destruir alguna cosa.

Garjola: pressó.

Saber com s'ha de mejar la bresca: saber com s'ha de fer bé les coses.

Andròmines: trastos.

Rutllin: funcionin.

Cruspeix: menjar.

Tòtila: ximple.

Tros de quòniam: es refereix a aquelles persones que inicien una crítica visceral sense tenir ni idea sobre com ho argumentaràn.

Ganàpia: Aquell que fa criaturades malgrat haver superat l'edat dels infants.

Resum:

En Jeroni Salses i Santapiga escriu una carta al director de la pressó de Lleida en la qual escriu que feia temps volia derruir l'Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decirdir buidar l'Ajuntament i sortejar les coses entre la gent del poble. Al Jeroni li va tocar un lot amb el retrat del rei, l'arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que teníem a la garjola de Ca Vila. El presoner es deià Valerià i va canviar d'actitud i de manera de veure el món en el temps que va estar en la casa del Jeroni i la Elisenda. En resumen, que l'objectiu d'en Jeroni era enviar al Director de la presó de Lleida al Valerià perquè es quedés a pensió a la presó el temps que calgui perquè aprengui l'especialitat de delinqüència que més li agradi.

Capítol 3: Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana.

Vocabulari:

Ataüllar: Veure de lluny alguna cosa sense distingir-la bé.

Gernació: munió de gent.

Espatotxí: persona de molta vivor, hàbil ,  enginyosa.

Malastruga: Desgràcia, malaurat.

Resum:

L’oncle Nicolau es va morir un dia abans d’un dels partits més importants de la lliga, per tant una gran majoria del poble no va poder anar a veure el partit, ja que hi va anar molta gent. Mentre es celebrava el funeral de l’oncle Nicolau s’escoltaven els crits del públic del partit i els assistents al funeral es preguntaven qui havia marcat aquell gol i si el seu equip anava guanyant. Finalment l'equip local acaba guanyant 2-1.

Capítol 4: Paraules des d'un oliver

Vocabulari:

Esglai: Impressió momentània de por causada per una cosa que apareix o ocorre de manera sobtada i inesperada i que generalment altera o agita la respiració.
Allau: és el desplaçament d'una capa de neu o de terra vessant avall.
Esvera: que mostra o denota ensurt.
Aixades: és una eina utilitzada generalment en agricultura.
Llaurar: conrear la terra.
Febrada: accés de febre.
Ensopegar: topar amb els peus contra un obstacle, amb perill de caure.

Feixistes: seguidors del moviment polític i social de caràcter nacionalista, totalitari i militarista fundat per Benito Mussolini a Itàlia després de la Primera Guerra Mundial.

Borrasses: espècie de manta que serveix per a aplegar les olives, les garrofes,etc.

Batanaré: apallissar a algú.

Escurçó: rèptil de la família dels vipèrids propi de Catalunya.

Bescoll: part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell. 

Resum:

L'Isidre arriba a casa i es troba a un amic seu comerciant agafant-li les olives, llavors el seu amic, a qui l'Isidre coneixia des de fa molt de temps perquè van anar junts a la guerra, li va dir que com que el seu amic Isidre no tenia molt de temps per recollir les seves oliveres va decidir recollir-les perquè les olives estaven fent-se malbé.

L'amic de l'Isidre va dir-li a la seva dona, Basilissa, que si veiés a l'Isidre, l'avisés que ell mateix s'encarregaria de recollir les olives del seu amic, però la Basilissa va oblidar-se de l'encàrrec.

Un home que passava per aquells terrenys va avisar a l'Isidre que algú li estava robant les olives i quant l'Isidre entra a casa es troba al seu amic recollint les seves olives, aquí és quant el seu amic li explica la història però l'Isidre no li creu i comença a donar-li cops de bastó.

Capítol 5: Informe provisional sobre la correguda d’Elies

Vocabulari:

Llepafils: Excessivament triat, escrupolós.

Rascanyós: que sempre porta l’opinió contrària.

Cerç: vent fort del nord – oest.

Garbinada: vent fort del Sud – oest.

Desfici: Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament.

Acaçar: Perseguir insistentment.

Verra: Contrabaix.

Apotecari: Persona que antigament preparava medicaments.

Ordinari: Autoritat eclesiàstica.

Resum:

Aquest capítol tracta sobre la tèrtulia que tenen diferents ciutadans del poble en una correguda que fa l’ Èlies a quina hora va passar, cap a on bufava el vent en aquell moment, quin era el seu recorregut i finalment per quin motiu va córrer. L’elies anava cap a el cafè del Silveri d’on surten els autobusos de línia cap a Lleida per comunicar a l’ordinari que no porti de Lleida les medicines per la seva dona ja que no es pot fer res per salvar la seva vida.

Capítol 6: Futbol de ribera

Vocabulari:

Fatxenda: persona que vesteix, es comporta o parla de manera afectada manifestant bona posició social i econòmica, especialment quan és jove.
Badoc: persona ximple.
Riada: és l'elevació del nivell d'un curs d'aigua significativament major.
Baldat: molt cansat, esgotat.
Aiguabarreig: és el conjunt d'espais naturals de la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.

Eixien: sortien.

Cascats: cascades.
Espaordidor: que infon por o provoca un ensurt o sobresalt.
Terrabastall: soroll fort i eixordador, especialment el que es produeix quan es trenca o esclata una cosa.
Emmudiment: quedar-se callada o silenciosa una persona generalment a causa d'una emoció, una sorpresa, un ensurt, etc.
Estrambòtics: extravagant, estrany.
Agosarat: que té gosadia. 
Apaivagar: fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, agitació, violència.
Assossegada: tranquil, pacífic, reposat.
Subvertiu: que intenta subvertir l'ordre social o moral establert.
Esfereir: tremolar.
Escarnir(-los): burlar.

Resum:

En el Cafè de la Granota en Cristòfol veu una fotografia de l'any 1958 on surt l'equip de futbol de la vila i comença a contar-li la següent historia al cronista:

Abans de la guerra cívil, una riada de riu Segre va devastar l'hort de Roman de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen l'Ebre i el Segre. Quan l'aigua es va anar assecant es va decidir fer-hi un nou estadi de futbol allà. El nou estadi era preciós i perfecte però n'hi havia un inconvenient com que estava al costat del riu, quan els jugadors xutaven les pilotes cap al riu les pilotes anaven riu avall. Van haver de dir a un jove que recuperés les pilotes que anaven riu avall.

El 1958,La vila jugava contra l'equip Monegres. Quan el propietari es va fer la foto del partit amb els jugadors de la vila i amb els de l'equip contrari per penjar-la al seu establiment com a record, l'àrbitre va xiular el començament del partit. Des del primer moment els forasters van començar a fer faltes i l'àrbitre no feia res, es va posar a la part dels forasters. El públic va començar a cridar, a insultar als forasters i van amenaçar de llençar al riu a l'àrbitre. El públic creia que el partit estava acabat que perdrien però va baixar un gran cabal del riu Segre i va inundar mig camp. Com que els forasters mai havien jugat en un camp ple d'aigua l'equip de la vila va remuntar el marcador i finalment van guanyar sis a dos als forasters.

Capítol 7: Senyora mort, carta de Miquel Garrigues.

Vocabulari:

Enquimerat: Té que quimera, es a dir,  ànsia, inquietud.

Galvana: mandra.

Tracalada: Munió, colla nombrosa.

Xerta: És un municipi de la província de Tarragona que correspon a la comarca catalana del Baix Ebre .

Tivenys: És un municipi de la província de la província de Tarragona que correspon a la comarca catalana del Baix Ebre però que està situada a l’altre costat del riu.

Servar: Conservar

Traçut: Que té traça o habilitat.

Anar de bòlit:  Actuar precipitadament sense saber ben bé que cal fer,  surti el que surti a causa d’estar desorientat de tenir moltes ocupacions etc.

Esgaiar: Tallar.

Fotimer: Gran quantitat, abundància.

Guipa: veure

Catau: amagatall

Resums:

En Miquel Garrigues escriu una carta a la Mort a la qual primer deixa clar que ell es dels Garrigues del carrer Nou, després explica  que ell treballava de barquer fins que van fer un pont al poble i va haver de buscar-se una altra feina, en aquest cas de miner, després li demana a la senyora mort que quan mori el deixés portar la barca amb els morts fins al final del riu per així poder recuperar el treball que va perdre a la seva anterior vida.